Un "somriu!" pot semblar inofensiu, com "bonica" o
"sexi", però quan homes desconeguts importunen una dona desenes de
vegades en un sol dia sense que ni tan sols els hagi mirat, totes
aquestes floretes es converteixen en assetjament verbal. Això intenta
demostrar un vídeo que resumeix en 2 minuts que una dona vestida de manera normal rep mentre camina durant 10 hores
per Manhattan (Nova York) sense fer res per cridar l'atenció.
"Què, no
vols parlar?", li diu un altre home. No li diu res més, però la
segueix durant 5 minuts, caminant al seu costat. El vídeo
demostra com pot arribar a ser d'incòmoda la situació, com ho és quan
ha de sentir que li diuen coses relacionades amb el logotip de la marca
de pantalons que duu al cul, i com fins i tot hi ha homes que la
critiquen per no donar-los les gràcies per llançar-li floretes.
El vídeo el va enregistrar Rob Bliss,
un especialista en màrqueting viral que caminava davant la protagonista
amb una càmera GoPro camuflada. L'organització que ha impulsat aquesta iniciativa és Hollaback, que lluita precisament contra l'assetjament verbal als espais públics. Shoshana B. Roberts es va prestar voluntàriament a l'experiment, que ha
aconseguit més d'1 milió de visites a YouTube en tan sols un dia. Els comentaris reflecteixen que al 2014 encara es qüestiona que aquest tipus de comportament pugui ser considerat assetjament. Però això no és tot, i l'actriu ha rebut amenaces de violació.
Aquest vídeo demostra que el masclisme -tot i que sigui de baixa intensitat- és una realitat quotidiana, que milions de dones de tot el planeta han de suportar a diari.
Mireu el vídeo
Font: Ara.cat
..................................
I d'una de les capitals més modernes i riques del món a un país, Turquia, que encara ha d'avançar molt en matèria de gènere. La segona dona (Kuma en l'original) explica la història d'Ayse, una noia de poble que es casa amb Hasan, que viu a Viena. Un cop hi arriba, veiem que la mare de Hasan està malalta de càncer i que entre tots s'ha pactat un matrimoni que doni al seu marit Mustafa i als seus fills una altra dona i mare per quan ella falti. Mentrestant, serà "la segona dona" ... que haurà de superar el rebuig d'unes filles que veuen amb recel com ha passat a ser la preferida de la seva mare. Amb pinzellades pictòriques i un text que s'estimba per terrenys melodramàtics, Umut Dag busca un xoc de civilitzacions al voltant d'una família que viu de tradicions i un entorn de modernitat que es permet algunes llicències, feminisme i homosexualitat inclosos. "La segona dona" és també una radiografia de la dona en el món islàmic, amb matrimonis de conveniència, maltractaments i un servilisme que es resisteix a desaparèixer en el seu contacte amb Occident.
